dimecres, 29 de setembre del 2010

Rosina Ballester

Poeta de Les Borges del Camp: l’escriptura o el vers com la vida més plena.


NU QUE ESPERA

Passaves la llengua entre les meves dents
per obrir la porta de les platges.
Coïssor d’ocells,
la nit vinosa sobre un mar espès.

***

Veig les llargues cames del silenci,
cristalls que encara lluen,
clivellada tela per l’antic midó
que obliga a fer-nos vells.
Inquietud i part en el conflicte
de tot el que segueixo conservant.

***

He perdut l’instant del progrés cap a tu,
i la línia del verb, que en somnis pronunciada,
posava en moviment un despertar feliç.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada