dimecres, 29 de setembre del 2010

Òscar Palazón

(1969): professor, escriptor i traductor, no necessàriament en aquest ordre. Viu, treballa i escriu a Les Borges del Camp.

desfibril·la el cor amnèsic
que s’arrauleix, parrupant,
rere el neoprè de l’oblit:
deixondeix la larva
que es recargola, idiotitzada,
sota l’escorça dels sentits


***


et fons i et confons amb l’oxigen
que respiro i transpiro enmig del xivarri

i et rovelles i et clivelles i t’espelles
i et desmuntes i t’untes de silenci

i t’arrugues com les erugues
i et segelles les parpelles
i supures per les sutures
i desarmes les alarmes

i t’arronses i dallonses
així és que t’exhumo i t’ensumo i et sumo
a l’inventari de veus antigues
amb què em perfumo


***

rebenta el silenci
que em dilata la gola
com un glop de nitrogen:
escanya’m o degolla’m:
allibera l’ocell mut
que nia entre cartílags
i fote’t de la disglòssia

1 comentari: