dimecres, 29 de setembre del 2010

Montse Carrillo

Veïna de les Borges gran part dels seus anys joves, i des de no fa gaire que aprèn a escoltar els seus poemes.

Foragita'm
el  rovell
que  em  cuirassa.

Menja'm  la  nit
que  encara
em  cega.

Abraça'm
els  poemes,
només.

***
T'oblidares,
t'oblidares els cruixits
dels teus peus descalços
al parquet,
les paraules sobre
els prestatges,
les carícies
entre els llençols.

T'oblidares
i ara
també nien poemes.

***

Dos canals em travessen
de costat a costat
sense boia
ni turbina
que trobi topall,
els ulls
coberts d'escates
erigeix la cuirassada
que em fa tortuga de mar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada