Veïna de les Borges gran part dels seus anys joves, i des de no fa gaire que aprèn a escoltar els seus poemes.
Foragita'm
el rovell
que em cuirassa.
Menja'm la nit
que encara
em cega.
Abraça'm
els poemes,
només.
***
T'oblidares,
t'oblidares els cruixits
dels teus peus descalços
al parquet,
les paraules sobre
els prestatges,
les carícies
entre els llençols.
T'oblidares
i ara
també nien poemes.
***
Dos canals em travessen
de costat a costat
sense boia
ni turbina
que trobi topall,
els ulls
coberts d'escates
erigeix la cuirassada
que em fa tortuga de mar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada