dimecres, 29 de setembre del 2010

Mireia Vidal-Conte

1970): guanyadora d’alguns dels principals premis de poesia de casa nostra. L’any 2008 va recitar a Les Borges del Camp.


Si sóc fora d’amor
forejo de tu

no conec ja ni sender ni queixals
que lliurement
m’arrenques el rostre



***

em fas de ferro
gel pedra
suposada apatia de tendresa
indicis de la desintegració sense tocar
motxilla que lliuraré a qui em reclami amor demà
si fossis tu

***

allibera’m
talla’t les sogues dels canells
anomena’t nom i inverteix la pell
i mostra-la impol·luta, no sangonosa,
al sol que ix
del meu únic i cert vincle

***

la dona més plena de desig que mai has vist
omple i buida el llit

la dona més plena de desig que mai has vist
diu que sembla que alguna cosa queda

la dona més plena de desig que mai has vist
t’arrenca de la carn totes les clofolles sobreres

la dona més plena de desig que mai has vist
té el teu mateix instint de conservació

la dona més plena de desig que mai has vist
pots no provocar cap panteix més

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada