dimecres, 29 de setembre del 2010

Gabriel Ferrater

(1922-1972). Poeta i lingüista, lluità contra l’inevitable pas del temps i intenta fixar-lo al vol del moment. Els poemes "In memoriam" i "Poema inacabat", són uns dels testimonis més valuosos de la guerra civil i de les seves conseqüències

DUES AMIGUES

Tant de sol als turmells,
de mar llisa i daurada.
agafades de mans,
no es diuen res. Carrers
d’homes rancuniosos
perquè no hi ha cap home
com ells, que elles coneguin.
Ara no van enlloc.
Tornen del sol. Travessen
tardes llargues, carrers
de mots incomprensibles.
No s’enduen records.
Volen només saber
que s’agafen de mans
i van juntes, per un
carrer de l’estranger.



XIFRA

Amor, portaves al món
set mil set-cents seixanta-cinc
dies, en cloure’s la nit
que em vas cridar del teu racó,
veu que s’havia compadit
i em rebies, cos bondadós.
Quin joc perdut, quin rodar
fins a trencar un brancam fosc.
Set mil set-cents seixanta-cinc
dies, abans no vaig trobar
on te m’havies arraulit,
amor, per créixer lluny de mi.

ANY

Mil nou-cents seixanta-dos.
Avui, primer de gener,
em prometo l’any ben teu.
Com te’l promets tu, amor?
Un any de dies i nits:
àmbits amples pels minuts,
no pocs, que podré entrar en tu
i tu emparar-te de mi.

No vull que en perdem ni un.
Que el goig no es trobi captant
per un carrer sense llar.
Tinguem els cossos astuts.
Que coneguin un camí
doble, cara així convé:
dues portes pel recer
del secret i de l’avís.
Policia que ens segueix
i una mala por que els puny.
Tots ells plegats, un garbuix,
teranyina que esquincem.
Cèl·lula nosaltres dos
d’un PC no compromès
a pagar deutes de fe
per cap règim redemptor.
No ens deixarem redimir.
Conspirarem l’actual
règim de felicitat:
un any de dies i nits.
Jo sé que no em trairàs
i com et trairé jo?
Aquest nostre doble cos
veus que no vol morir enguany.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada